■ penitència

Partició sil·làbica: pe_ni_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. paenitentia, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Penediment, contrició pel mal comès.
    2. religió i cristianisme Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una col·lectivitat com a conseqüència d’un pecat.
    3. religió i cristianisme Sagrament en què són perdonats els pecats al pecador penedit que els confessa amb el propòsit d’esmena.
    4. religió i cristianisme Una de les parts del sagrament de la penitència consistent en la pena imposada al penitent com a satisfacció dels pecats comesos.
  2. dret canònic Conjunt de pràctiques penitencials, especialment el dejuni i l’abstinència, que l’Església imposa als fidels en general en determinades ocasions.
    1. història Càstig públic que imposava el tribunal de la inquisició a alguns reus.
    2. hàbit de penitència Vestit distintiu dels reus de la inquisició, adoptat després pels penitents de les processons.