■ penitenciari
| | penitenciària

Partició sil·làbica: pe_ni_ten_ci_a_ri
Etimologia: del b. ll. paenitentiarius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu dret penal
    1. Relatiu o pertanyent a l’expiació de la pena del qui és condemnat per la justícia, al seu millorament moral.
    2. centre penitenciari Establiment on els reus sofreixen condemna o són sotmesos a un règim regenerador, o bé hi són recloses persones processades o inculpades provisionalment mentre se’n tramita la causa.
    3. sistema penitenciari Conjunt de mètodes adoptats per a càstig i correcció dels penats amb vista a una tasca reformadora, com també el règim i els serveis dels establiments destinats a aquest fi.
  2. masculí dret canònic Penitencier.