■ penyora

Etimologia: der. postverbal de penyorar o bé del ll. pĭgnŏra, neutre pl. del ll. pĭgnus, -ŏris, íd., amb canvi d’accent per creuament amb el postverbal 1a font: s. XIV
    femení
  1. dret
    1. Cosa que hom posa en mans d’algú com a garantia del compliment d’un deute o d’una obligació.
    2. penyora de drets Penyora que ha de recaure sobre drets que tinguin caràcter mobiliari, que estiguin dins el comerç i siguin posseïbles.
    3. penyora pecuniària Lliurament de diner o de qualsevol altra cosa fungible.
    4. penyora possessòria Dret real, constituït garantia del compliment d’una obligació, que faculta per a l’obtenció del valor d’una cosa moble aliena, mitjançant la seva venda.
  2. per extensió T’he donat la meva paraula: vols una altra penyora?
  3. jocs d’entreteniment Càstig imposat a qui falla o comet un determinat error en certs jocs.