■ perforació

Partició sil·làbica: per_fo_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. td. perforatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
    1. Acció de perforar;
    2. l’efecte.
  2. cinematografia i fotografia
    1. Cadascun dels forats alineats paral·lelament a les vores d’una pel·lícula per tal que aquesta sigui arrossegada pel mecanisme d’arrossegament de la càmera o del projector.
    2. Conjunt de les perforacions d’una pel·lícula.
  3. informàtica Operació de produir, en una targeta o en una cinta, perforacions corresponents a les dades d’entrada o als resultats de sortida d’un ordinador.
  4. mineria i obres públiques Acció d’obrir pous i galeries o de fer barrinadures per a les voladures.
  5. patologia Obertura o orifici accidental en un òrgan o en una part del cos, produïda per un traumatisme extern o una lesió interna.
  6. petrologia
    1. Acció de perforar les roques petrolíferes amb perforadores.
    2. Sondeig, acció d’obrir pous petrolífers.
    3. Conjunt de tècniques que permeten d’obrir i explotar un pou petrolífer.