■ periec
| | perieca

Partició sil·làbica: pe_ri_ec
    adjectiu i masculí i femení història
  1. En l’antiga Esparta, a Creta i a l’Èlide, dit del ciutadà que havia assolit una posició particular de dependència respecte als altres ciutadans.
  2. En la geografia dels grecs antics, dit de la persona que viu a la part de l’hemisferi boreal oposada a la part coneguda i habitada per ells.