■ periple

Etimologia: del ll. periplus, i aquest, del gr. períplous, íd., der. de pléō ‘navegar’ 1a font: 1880, DLab.
    masculí geografia
  1. En el llenguatge mariner de l’època clàssica, viatge de circumnavegació a l’entorn d’una illa, d’un continent, etc.
  2. per extensió Viatge circular. Un periple aeri. Un periple ferroviari.