■ piafar

Partició sil·làbica: pi_a_far
Etimologia: del fr. piaffer, íd., d’origen expressiu
    verb intransitiu
  1. Alçar, el cavall, estant parat, les potes del davant, adés l’una adés l’altra, i deixar-les caure amb força.
  2. esports En hípica, anar, el cavall, al piaf.