■ pioner
| | pionera

Partició sil·làbica: pi_o_ner
Etimologia: de l’angl. pioneer, manllevat al fr. pionnier ‘soldat d’infanteria; artigaire’, der. del ll. td. pedo, -ōnis ‘el qui va a peu’; en angl. el sentit de ‘capdavanter’ en qualsevol activitat, ja des del 1605
    adjectiu i masculí i femení
  1. Capdavanter, que va al davant obrint camí als altres en les exploracions de noves terres, en el progrés, etc.
  2. escoltisme
    1. Dins l’organització escolta, dit de cadascun dels nois de 14 a 16 anys que integren el grup pioner.
    2. grup pioner (o unitat de pioners) Unitat intermèdia entre la unitat rànger i el clan.