Accessory
Etimologia: del ll. vg. *pipa ‘flauteta’, der. de pipare ‘piular’, d’origen onomatopeic 1a font: s. XIII
Body
-
femení
-
- Petit recipient, generalment cilíndric, de fusta, d’arrel de bruguera, de guix, d’escuma de mar, etc., amb un tub prim que arrenca de la part baixa terminat generalment en una peça tubular de fusta, banya, ebonita, ambre, etc., anomenada broquet; serveix per a fumar tabac i a vegades altres substàncies, com l’opi. Omplir la pipa. Netejar la pipa. Fumar una pipa.
- Xumet.
- fer la pipa Ficar-se el dit gros a la boca per a mamar-lo, com fan els infants.
- botànica Bolet de la família de les poliporàcies (Ganoderma lucidum), en forma de pipa, de consistència dura, de color caoba o bru i amb el capell amb solcs concèntrics.
- metrologia Antiga mesura de capacitat per a vi, emprada en algunes comarques dels Països Catalans.
- motors i automòbil, automobilisme Peça giratòria del distribuïdor d’encesa que en els motors d’encesa per guspira rep el corrent elèctric procedent de la bobina i el trasllada successivament a cadascuna de les bugies.
- pipa de Surinam zoologia Amfibi anur del subordre dels opistocels i de la família dels pípids (Pipa pipa), amb una sèrie de clots a l’esquena de la femella, en els quals és capaç de pondre els ous.
Vegeu també:
pipa2