■ piu1

Partició sil·làbica: piu
Etimologia: v. piu2
    masculí
    1. Petita peça sortint que serveix per a encaixar en un buit, moure un ressort, fer de suport a un cos giratori, etc.
    2. especialment rellotgeria Cadascun dels extrems de l’eix de les rodes del rellotge.
    3. especialment tecnologia Extrem inferior d’un arbre vertical, sobre el qual gira.
  2. oficis manuals Peça de fusta o metàl·lica que, passada per dins d’una anella o altre encaix, serveix per a tancar o subjectar una tapadora, una porta, etc.
  3. col·loquialment Penis.



    4. Vegeu també:
    piu2