■ plant

Etimologia: del ll. planctus, -us ‘acció de pegar-se cops, lamentació’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    masculí
  1. Acció de plànyer o de plorar.
  2. Plor, plany.
  3. poètica Gènere poètic derivat del planctus llatí medieval, cant funeral destinat a lamentar la mort d’alts personatges polítics i religiosos.