■ playback*

Pronúncia: plɛ́jbak
Etimologia: mot angl. nord-americà, comp. de to play ‘tocar’ i back ‘enrere’
    masculí música
  1. cinematografia i televisió Tècnica de muntatge consistent a superposar a les imatges un so prèviament enregistrat.
  2. Execució en què hom simula cantar o interpretar una peça prèviament enregistrada.