pleroma2

Etimologia: v. pleroma1
    masculí
  1. filosofia Terme de la filosofia hel·lenística (‘plenitud’) que designa l’univers de les coses reals i espirituals (per oposició al món de la irrealitat material).
  2. cristianisme
    1. Plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós.
    2. En el valentinianisme, totalitat de les virtualitats (eons) de la segona divinitat (l’Unigènit) en ordre a la manifestació de Déu.



    3. Vegeu també:
    pleroma1