■ ploraner
| | ploranera

Etimologia: de plorar 1a font: 1839, DLab.
    1. adjectiu Que sol plorar sovint o per poca cosa.
    2. masculí i femení etnografia i folklore Persona que plora en les cerimònies, sobretot en un enterrament, per acompanyar el dol d’un parent, d’un amic o d’un membre destacat de la societat.
  2. femení botànica Trepó.