■ ploure

Partició sil·làbica: plou_re
Etimologia: del ll. vg. plŏvĕre, ll. cl. plŭĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. meteorologia Caure l’aigua dels núvols en forma de gotes.
    2. quan no hi plou, hi degota figuradament Frase amb què es comenta la desgràcia d’una família, d’una persona, etc., que quan surt d’una mala situació hi torna a caure.
    3. tant com en plou, el vent n’eixuga figuradament Comentari que hom fa de les persones que gasten tot el que guanyen.
    1. figuradament Les bales plovien al costat nostre. Ploure desgràcies, maldecaps. Ploure queixes de tots costats.
    2. ara plouen figues figuradament Es diu per a indicar que una cosa no pot ésser.
    3. fer (algú) com qui sent ploure figuradament Obrar sense fer cas del que hom diu.
    4. ploure sobre mullat figuradament Venir, un contratemps, un treball, etc., darrere un altre.
    5. tant si plou com si no (o com si no plou, o com si fa sol, o com si neva) Sense que res ho pugui impedir. Jugarem el partit tant si plou com si no.