■ polimatia

Partició sil·làbica: po_li_ma_ti_a
Etimologia: del gr. polymathía, variant de polymátheia, íd.
    femení
  1. Multiplicitat de coneixements.
  2. Erudició pedantesca i ociosa consistent en l’acumulació de nocions nombroses i inconnexes no relacionades amb cap sistema que constitueixi un autèntic saber o cultura.