■ positivisme

Etimologia: de positiu
    masculí
  1. Qualitat de positiu.
  2. dret Corrent jurídic que concep el dret de manera que aquest ha d’ésser entès només com un sistema de normes i disposicions. S’oposa a les teories del jusnaturalisme.
  3. filosofia
    1. Actitud o tendència filosòfica que estableix les dades dels sentits com a font fonamental i pràcticament exclusiva de tot coneixement.
    2. especialment Corrent filosòfic del segle XIX que es caracteritza per un decidit empirisme (segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables).
    3. positivisme lògic Corrent filosòfic, l’exponent més destacat del neopositivisme. Rep també el nom d’empirisme lògic i és conegut àdhuc amb el de filosofia analítica.
  4. lingüística Actitud o tendència teòrica en lingüística que considera el llenguatge com un conjunt d’elements directament analitzables, determinats només per lleis que els regeixen, independentment dels subjectes parlants que els utilitzen.