■ predicatiu
| | predicativa

Partició sil·làbica: pre_di_ca_tiu
Etimologia: del ll. praedicativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que expressa predicació o afirmació.
  2. gramàtica Dit de tot element gramatical que pertany al predicat, en fa la funció o el conté.