■ preparatiu
| | preparativa

Partició sil·làbica: pre_pa_ra_tiu
Etimologia: del b. ll. praeparativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Preparatori.
  2. masculí Allò que hom fa per preparar quelcom. Estic fent els últims preparatius per a la festa.