■ prepositiu
| | prepositiva

Partició sil·làbica: pre_po_si_tiu
Etimologia: del ll. td. praepositivus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Que es posa davant. Un adjunt prepositiu.
  2. Que fa l’ofici d’una preposició. Locució prepositiva.