■ presumptiu
| | presumptiva

Partició sil·làbica: pre_sump_tiu
Etimologia: del ll. praesumptivus, -a, -um ‘que pren per endavant’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Presumible.
  2. dret processal Deduït o conjecturat pel fet de tenir-ne indicis positius.