■ prevaler

Etimologia: del ll. praevalēre, íd. 1a font: s. XIV, Corbatxo
    verb
  1. intransitiu Emportar-se la victòria, la superioritat, l’avantatge, entre diferents coses concurrents, en competència. Prevaler contra un concurrent. Fer prevaler la pròpia opinió.
  2. pronominal Aprofitar-se o servir-se d’alguna cosa. Prevaler-se de l’ocasió, de la força, de les circumstàncies.