■ primer2 | primera

Etimologia: del ll. primarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XI
    1. adjectiu i masculí i femení [símbol 1r 1a] Es diu del qui o d’allò que, en una sèrie, precedeix tots els altres. El primer vingut. Va ésser el primer a fer-ho. El primer dia del mes.
    2. a la primera En el primer intent de fer alguna cosa.
  2. adjectiu
    1. Que en una sèrie és millor o de més importància que els altres. Verdaguer és el primer poeta de la Renaixença catalana. Estels de primera magnitud. La primera actriu.
    2. de primera Molt bo en el seu gènere, molt bé.
  3. adjectiu Que és indispensable, urgent. Satisfer les primeres necessitats.
  4. adjectiu Rudimentari. Les primeres lletres.
  5. adjectiu matemàtiques
    1. En un grup de diverses lletres iguals emprades en una figura geomètrica o en una expressió algèbrica, dit de les que són diferenciades de les altres amb un accent a la dreta, com és a′, que hom llegeix «a primera».
    2. nombre primer Nombre natural més gran que la unitat que només és divisible per ell mateix i per la unitat.
    3. nombres primers entre ells Nombres que no tenen altre divisor comú que la unitat.
  6. femení Primer premi d’una rifa; grossa. Els va tocar la primera de Nadal.


    7. Vegeu també:
    primer1