■ prismàtic
| | prismàtica

Etimologia: de prisma 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu geometria
    1. De figura de prisma.
    2. Format per un prisma.
    3. Dit de la superfície generada pel moviment d’una línia recta que es mou, paral·lelament a si mateixa, intersecant-se sempre amb els costats d’un polígon pla.
  2. adjectiu òptica Dit dels colors que resulten de la descomposició de la llum blanca amb un prisma òptic.
  3. masculí plural òptica Binocle en el qual la llum, abans de travessar l’ocular, és desviada dues vegades per reflexió, per dos prismes que hi ha a cadascun dels dos tubs de l’instrument.