■ procedent

Etimologia: del ll. procedens, -ntis, participi pres. del ll. procedĕre ‘avançar’ 1a font: s. XIV
    adjectiu
  1. Conforme a dret, a pràctica, a conveniència. Una demanda procedent. No és procedent de fer una tal cosa.
  2. Que procedeix de tal o tal persona, cosa o lloc. Una nau procedent de Gènova.