■ proïsme

Partició sil·làbica: pro_ïs_me
Etimologia: del ll. proxĭmus, -a, -um ‘pròxim’, superlatiu de prope ‘prop’ 1a font: s. XIV, Llull
masculí Persona amb relació a qualsevol altra. Estimar el proïsme com a si mateix. L’amor al proïsme.