■ promiscuar

Partició sil·làbica: pro_mis_cu_ar
Etimologia: de promiscu 1a font: 1917, DOrt.
    verb
  1. transitiu Barrejar coses molt diverses. No es poden promiscuar idees llibertàries i violència al carrer.
  2. intransitiu dret canònic Menjar carn i peix en un mateix àpat en dies prohibits per l’Església.