■ propietat

Partició sil·làbica: pro_pi_e_tat
Etimologia: del ll. propriĕtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Allò que és propi d’una cosa, qualitat peculiar i característica. Propietat dels cossos.
    2. Atribut essencial. Propietats físiques, químiques.
    3. Qualitat de propi, que convé exactament a allò que hom vol representar, expressar, etc. Parla i escriu amb una gran propietat.
  2. dret civil
    1. Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
    2. La mateixa cosa posseïda, especialment si és immoble. L’obra és propietat de l’autor. Tenia una propietat a Vilafranca.
    3. de propietat locució adverbial És un pis de propietat.
    4. propietat horitzontal En comunitats de veïns, domini de cada un dels diferents pisos o locals per persones distintes, i copropietat conjunta dels elements comuns (solar, escales, ascensors, porteria, etc.).
    5. propietat industrial Dret que té l’inventor o creador de procediments, models o dibuixos industrials i el qui adopta o patenta noms, marques, rètols, etc., industrials o comercials, per tal d’explotar-los de forma exclusiva.
    6. propietat intel·lectual Conjunt de facultats que la llei concedeix a l’autor d’una obra científica, artística o literària, quant al poder exclusiu de publicar-la, modificar-la, explotar-la econòmicament i disposar-ne de qualsevol forma.
  3. filosofia En la lògica i ontologia tradicionals (aristotelisme, neoplatonisme i escolàstica), qualitat que hom no pot identificar com a simplement essencial ni com a simplement accidental, però que pot ésser afirmada com a pròpia de diversos subjectes i predicada necessàriament d’ells.