■ propulsiu
| | propulsiva

Partició sil·làbica: pro_pul_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. propulsus, -a, -um, participi de propellĕre ‘empènyer endavant, fer avançar’
  1. adjectiu Que tendeix a propel·lir, que en té el poder. La força propulsiva del vent.
  2. masculí astronàutica Propulsant.