■ provident

Etimologia: del ll. provĭdens, -ntis, participi pres. de providēre ‘proveir, mirar per’ 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Que pren mesures per endavant preveient una necessitat esdevenidora o probable.
  2. religió i filosofia Dit de Déu per tal com té providència del món i dels homes.