■ pudor2

Etimologia: del ll. putor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Mala olor. Pudor de fems, de suor, de socarrim. Aquest gos fa pudor.
  2. figuradament
    1. fer pudor (una cosa a algú) Fer-li fàstic, pudir-li. Ja em fa pudor de tant sentir a parlar d’aquestes idees.
    2. (una cosa) fer pudor de (tal altra cosa) Haver-hi indicis que n’hi ha.



    3. Vegeu també:
    pudor1