■ puntal

Etimologia: de punt 1a font: s. XVI
    masculí
    1. Pal, tauló, forca, etc., que, clavat o recolzat a terra o en un suport resistent, serveix per a sostenir o evitar que caigui alguna cosa.
    2. especialment construcció Pal, armadura, obra de fàbrica, etc., que sosté una construcció, un terreny, etc., de manera provisional.
    3. figuradament Cosa o persona que constitueix el suport d’alguna cosa. El puntal del negoci és el fill gran.
  2. construcció naval
    1. Cadascun dels dos socs que van entre el pal i el banc d’arborar d’una barca i serveixen per a subjectar el pal i canviar-ne la inclinació.
    2. Altura des de la quilla fins a les diverses cobertes, mesurada en el punt mitjà de l’eslora, especialment fins a la coberta principal.
    3. Cadascuna de les barres de fusta o metàl·liques que sostenen els baus.
  3. marina, marítim ploma1 4 2.