■ puresa

Etimologia: del ll. puritia, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Qualitat de pur. La puresa de l’aire de muntanya. La puresa de la llengua. La puresa del seu afecte.
  2. òptica i luminotècnia Magnitud que expressa el grau de dilució d’un color determinat, prenent com a referència el color pur del mateix to, al qual hom atribueix una puresa unitat.
  3. religió
    1. En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte.
    2. Innocència.
    3. especialment Castedat.
  4. criteris de puresa química Comparació que hom efectua entre propietats perfectament conegudes, empíricament o teòricament, d’una substància i les d’una mostra concreta d’aquesta, per determinar la seva puresa.