■ putrefacció

Partició sil·làbica: pu_tre_fac_ci_ó
Etimologia: del ll. putrefactio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de podrir o de podrir-se;
    2. l’efecte.
  2. Descomposició de les substàncies orgàniques mortes.