■ putrefactiu
| | putrefactiva

Partició sil·làbica: pu_tre_fac_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. putrefactus, -a, -um, participi de putrefacĕre ‘podrir’ 1a font: 1839, DLab.
adjectiu Que produeix putrefacció.