■ quatre

Etimologia: del ll. quattuor, íd. 1a font: 1211
  1. adjectiu
    1. Tres més un. Les quatre estacions de l’any. Pujar els esglaons de quatre en quatre.
    2. a quatre mans música Dit de les peces per a piano o per a d’altres instruments de teclat que poden ésser interpretades per dues persones en un mateix instrument.
    3. de (o a) quatre grapes Posant a terra peus i mans. El petit ja sap caminar de quatre grapes.
  2. adjectiu Que fa quatre; quart. El quilòmetre quatre. La pàgina quatre.
  3. adjectiu
    1. Un petit nombre indeterminat. Li he de dir quatre paraules. Anem a fer quatre passes.
    2. quatre gats Nombre molt insignificant de persones. Hi van assistir quatre gats.
  4. [plural quatres] masculí
    1. El nombre quatre, 4. Un quatre d’espases.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre quatre. Viu al quatre del carrer Ample.
  5. masculí i femení Els quatre darrers.
  6. les quatre La quarta hora des de les dotze de la nit o del migdia. Vindrem a les quatre.
  7. de quatres locució adverbial dialectal Molt de pressa.
  8. problema dels quatre colors matemàtiques Problema que consistia a demostrar que eren suficients quatre colors diferents per a colorar qualsevol mapa.