■ racionalitat

Partició sil·làbica: ra_ci_o_na_li_tat
Etimologia: del ll. td. rationalĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Qualitat de racional.
  2. Facultat de raonar.
  3. racionalitat econòmica economia Pressupòsit que hom aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que hom considera coherents i per a obtenir els quals fan servir uns mitjans que hom creu adients.