■ raonador
| | raonadora

Partició sil·làbica: ra_o_na_dor
Etimologia: del ll. rationator, -ōris ‘calculador’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que raona.
  2. masculí antigament Defensor.
    1. masculí dret Cadascun dels dos representants del consell general de les Valls d’Andorra en el tribunal de corts que s’encarregaven de la defensa dels delinqüents i de vetllar alhora perquè la justícia penal fos aplicada de conformitat amb els usos i costums del país.
    2. raonador del ciutadà (o simplement raonador) dret administratiu Defensor dels drets i les llibertats dels ciutadans d’Andorra amb relació a l’actuació de l’administració.