■ raonament

Partició sil·làbica: ra_o_na_ment
Etimologia: de raonar 1a font: s. XIV, Metge
    masculí
    1. Acció de raonar;
    2. l’efecte. Raonament inductiu, deductiu.
  2. Encadenament de proposicions que serveixen per a demostrar, justificar, una cosa. Ell es va fer aquest raonament.
  3. literatura col·loqui 3 2.