■ raspador
| | raspadora

Etimologia: de raspar
  1. adjectiu Que raspa o serveix per a raspar.
  2. masculí Part rasposa de les capses de llumins, on hom els frega per encendre’ls.
  3. masculí oficis manuals
    1. Eina o instrument que serveix per a raspar.
    2. Instrument constituït per una petita fulla d’acer afilada disposada a l’extrem d’un mànec, emprat especialment per a esborrar coses escrites o dibuixades.
    3. Ratlladora.
    4. Estríjol.
    5. Rascador de l’escura-xemeneies.
  4. masculí oficis manuals Mena de tamboret de fusta damunt el qual el ferrador posa la pota d’un animal quan la hi ha de raspar.