■ reactivitat

Partició sil·làbica: re_ac_ti_vi_tat
Etimologia: de reactiu
    femení
  1. Poder de reaccionar.
  2. física atòmica Magnitud adimensional que, en un reactor nuclear, expressa, relativament al factor de multiplicació efectiu Kef, l’excés (o defecte) d’aquest factor respecte a 1.
  3. fisiologia animal Manera de comportar-se un òrgan o un individu en presència d’una agressió qualsevol.
  4. química Poder o capacitat de reaccionar.
  5. inversió de reactivitat química orgànica Operació sintètica consistent en la modificació reversible d’un grup funcional per tal que el compost resultant presenti, en un o més àtoms de carboni, una reactivitat oposada a la del compost original i li permeti la realització de reaccions altrament impossibles i la regeneració del grup funcional de partida.