■ realitat

Partició sil·làbica: re_a_li_tat
Etimologia: del b. ll. realĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat de real.
    2. El fet d’ésser real. La realitat del món físic.
    3. en realitat De fet, sense el més petit dubte.
    1. Allò que és real. Això és una realitat. Tant de bo que els teus somnis esdevinguin realitat!
    2. realitat virtual informàtica Conjunt de sensacions òptiques i acústiques, generades artificialment mitjançant un ordinador i percebudes a través d’uns dispositius especials (pantalles, casc, ulleres, etc.) que recreen una determinada situació amb un cert grau de realisme.