■ rebatre

Etimologia: de batre 1a font: 1525
    verb transitiu
    1. Repel·lir amb força, violentament. El va rebatre contra la paret.
    2. figuradament Impugnar, refutar. És un argument fàcil de rebatre.
  2. Rebaixar una quantitat d’un total. Li va rebatre el cinc per cent del preu convingut per a la compra de la casa.
  3. construcció Esquerdejar.
  4. indústria tèxtil Batre el cotó a vergassades sobre un rebatedor.