■ rebava

Etimologia: de bava1 1a font: s. XX, V. Català
    femení
    1. Porció de matèria que ultrapassa la vora o els límits de l’espai que ha d’ocupar o ha d’emplenar.
    2. construcció Porció d’argamassa escopida per les juntures de les pedres, dels maons, etc., quan hom els col·loca.
    3. fusteria Filaments que surten als caires d’una peça de fusta en serrar-la.
    4. metal·lúrgia i plàstics Porció de matèria que en l’emmotllat penetra en les juntes del motlle, en els injectors, etc., i resta fixada a la peça.
  2. indústries del calçat Solc que resta entre el taló i la pell de la sabata després d’haver aplanat el cantell superior del taló amb el ferro de rebaves.