■ rebel

Etimologia: del ll. rebellis, íd., der. de bellum ‘guerra’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu i masculí i femení
    1. Que refusa l’obediència a una autoritat constituïda. Una ciutat rebel. Un fill rebel.
    2. àngel rebel Dimoni.
  2. figuradament Tenaç, que no es deixa dominar o vèncer. Malaltia rebel.
    1. dret Persona que es rebel·la o revolta.
    2. dret Persona que s’oposa a l’acció de la justícia.
    3. dret processal Persona que no respon o no compareix en judici dins el termini de la citació feta per ordre del jutge.