■ recognitiu
| | recognitiva

Partició sil·làbica: re_cog_ni_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. recognĭtus, -a, -um, participi de recognoscĕre ‘reconèixer’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la recognició.
  2. Que serveix per a reconèixer.
  3. Dit del document en què hom reconeix una obligació.