■ recollir

Etimologia: de collir 1a font: 1237
    verb
  1. transitiu Aplegar coses disperses, especialment per no deixar-les perdre, per guardar-les, per treure’n un profit. Una cisterna per a recollir les aigües de la pluja. Recull les eines i desa-les. Va amb un sac a coll i recull tot el que troba.
  2. transitiu Concentrar. Recollir les seves forces, els seus pensaments.
  3. transitiu Donar asil, acollir algú que té necessitat de protecció. Un pobre nen orfe que havien recollit.
  4. pronominal
    1. Refugiar-se. Les tropes es van recollir al castell.
    2. Concentrar-se aïllant-se de les coses exteriors per lliurar-se a la meditació i la contemplació. Després de mil batalles, el cavaller es recollí en una ermita.