■ recurs

Etimologia: del ll. recursus, -us, íd.
    masculí
    1. Acció de recórrer 1;
    2. l’efecte.
    1. Allò a què hom recorre. El trasplantament de cor era el seu últim recurs per a salvar la vida.
    2. plural Mitjans de reeiximent, especialment de subsistència. Una família amb pocs recursos. És un orador de recursos.
    1. dret administratiu Demanda, instància, reclamació, feta a una autoritat administrativa superior amb vista a anul·lar o reformar un acte d’un òrgan inferior que hom considera perjudicial als propis drets.
    2. dret processal Mitjà d’impugnació que la llei concedeix a les parts, en tota mena de judicis, per a demanar l’esmena d’una resolució judicial o un nou examen de la causa.
  4. comptabilitat
    1. recursos d’altri Recursos aportats per persones estranyes als propietaris o socis d’una empresa, per al seu finançament, normalment exigibles a un cert termini.
    2. recursos propis Recursos constituïts per aportacions dels propietaris de l’empresa, per beneficis no distribuïts, o per determinades provisions i previsions, els quals financen normalment part de l’actiu fix de l’empresa.
  5. economia
    1. recursos econòmics Disponibilitats totals en béns produïts o recursos naturals, amb què compta un individu o una comunitat, susceptibles d’ésser utilitzats en activitats econòmiques diverses o en la satisfacció directa de necessitats humanes.
    2. recursos naturals Béns donats per la natura, a través del sòl, el subsol, les aigües, la vegetació, la fauna, etc., necessaris per a satisfer necessitats humanes o com a inputs en determinats processos productius.
    3. recursos productius Béns que hom utilitza com a factors de producció per a obtenir-ne d’altres de susceptibles de satisfer més necessitats humanes.
  6. informàtica Qualsevol entitat informàtica limitada que pot ésser necessària per al funcionament d’un procés, com ara un fitxer, un espai de memòria, un accés a un perifèric, etc.