■ redorta

Etimologia: del ll. retorta (-us, -a, -um), part. de retorquēre ‘girar enrere, retorçar, cargolar’ 1a font: s. XIV, Metge
    femení
  1. antigament Peça que forma espiral, cargol, barra retorçada.
    1. Branca de bedoll, de salenca, o de castanyer, apta per a servir de lligall a una garba, a un feix de llenya, als troncs d’un rai, etc.
    2. Sarment.
    3. botànica Ridorta.
    4. redorta fumadora Branqueta de vidalba que els nois solen fumar a manera de cigar.
  3. heràldica Figura que representa una branca tendra formant anelles i proveïda o no de fulles.