■ reencarnació

Partició sil·làbica: re_en_car_na_ci_ó
Etimologia: de reencarnar
    femení
    1. Acció de reencarnar o de reencarnar-se;
    2. l’efecte.
    1. religió Denominació comuna de diverses creences religioses, sobretot orientals, que conceben l’home subjecte, en successives vides, a diverses existències humanes o animals.
    2. espiritisme En l’espiritisme, prova potestativa a què se sotmet l’ànima, per purificar-se, i que pot realitzar tornant a la terra, on pren el cos d’una altra persona, d’un animal o vegetal, o bé anant a un altre món.